3, 2, 1… Ja!

3, 2, 1… Ja!

La precampanya electoral espanyola ha quedat oficialment inaugurada quan encara falten cinc dies perquè es dissolguin les Corts.

Tothom ja ha començat a marcar quina serà la seva estratègia pel que fa al missatge, la qual era ben previsible per part de tots i cadascun dels partits. Sembla bastant evident que la política de pactes serà l’eix central d’aquesta nova campanya.

Per una banda, el Partit Popular s’erigirà com l’única candidatura de “centredreta” fiable després del “xec en blanc” que Rivera ha donat al PSOE.

Crec que el PSOE és el que més complicat ho té. De cara als votants d’esquerra, costarà justificar el pacte amb Ciutadans i la falta d’entesa amb Podemos i la resta de forces de l’esquerra.

el-pp-da-poca-vida-al-duo-sanchez-rivera-y-espera-que-el-socialista-vuelva-sobre-iglesias
EFE

Ciutadans, que pot perdre credibilitat davant aquells votants que va arrabassar al Partit Popular, pot capejar el temporal amb el fet d’haver tingut sentit d’Estat al haver dialogat amb PSOE i haver-hi pactat. De fet, totes les enquestes li donen una notable crescuda.

L’estratègia de Podemos està servida en safata per part del PSOE. Amb un target d’esquerres molt marcat, surt de la meta com l’únic partit que ha apostat de forma clara per un govern d’esquerres.  A més, una coalició amb Izquierda Unida contribuïria a enfortir el missatge i sempre pot donar la sorpresa el 26J. Recordem que les enquestes sempre han infravalorat els resultats de la formació lila. Sorpasso?

Mentrestant, a Catalunya torna el debat de la candidatura unitària independentista o que ERC i DL es tornin a presentar per separat. Avantatges? Seria la victoriosa a Catalunya la nit del 26J i ratificaria el missatge independentista de cara a Madrid. Inconvenients? Podria haver-hi una fugida dels vots més d’esquerra cap a En Comú Podem o dels vots més de dreta cap a Unió.

anc-reune-francesc-homs-gabriel-rufian-acto-conjunto-para-llamar-participacion-1450276003374.jpg
Julio Carbó / Jordi Cotrina (El Periódico)

A part d’acabar de definir l’estratègia, els partits han de revalidar els seus candidats o bé escollir-ne de nous en primàries amb el temps a sobre. De moment, Chacón ja ha caigut.

I amb el procés de precampanya en marxa, els partits intenten pactar una campanya electoral amb menys costos, doncs és un dels principals aspectes que menys agrada a la societat espanyola de la imminent nova convocatòria d’eleccions.

Que tinguin una feliç precampanya electoral!

 

L’esquerra més emotiva

L’esquerra més emotiva

Izquierda Unida arriba tard, però arriba. En la campanya per a les eleccions generals més mediàtica, Unidad Popular  ha decidit fer el pas endavant amb l’espot més emotiu i contundent.

Primer veiem un Alberto Garzón contemplatiu i sol en un ambient més aviat trist, però de cop l’escena dóna un gir i apareix una multitud de persones al costat del candidat. “Somos la gente común” afirma Garzón, una frase que ja va ser molt utilitzada per Ada Colau a la darrera campanya per a les eleccions municipals.

La tècnica de capgirar el missatge, de passar del pessimisme de “ens hem quedat sols” a l’optimisme de “tenim molta gent al nostre costat” recorda l’espot de la campanya de López Murphy a les presidencials argentines del 2007 i que ha estat inspiració de moltes altres campanyes. En aquest cas, el discurs pessimista del futur del país es capgirava de forma literal per donar-li un sentit completament diferent i optimista per a Argentina.

Però la part més emotiva de l’espot és, sense dubte, el flashback a aquelles reivindicacions més representatives de la societat espanyola dels darrers anys amb una forta implicació de l’esquerra, però també amb una picada d’ullet a Portugal i la seva Revoluçao dos Cravos. En aquest darrer cas, caldria veure fins a quin punt hi ha pogut influir la més que recent formació del nou govern portuguès amb la unió de les tres forces d’esquerra.

Saber perdre

Saber perdre

Potser més important que gestionar una victòria és saber païr i comunicar una derrota. En les darreres eleccions municipals vaig ser testimoni d’un cas exemplar de saber perdre. No cal un gran esforç, simplement sinceritat i les paraules correctes. Estava cobrint la nit electoral tarragonina i em trobava a la seu del PP a Tarragona ciutat on, junt amb altres periodistes i un grapat de militants i simpatitzants, esperava les declaracions d’Alejandro Fernández després que el PP perdés gairebé la meitat de vots assolits al 2011.

Em quedo amb dos frases:

“La gent es queixa que al valorar els resultats sempre tots guanyen. Nosaltres no. El resultat és decepcionant, molt dolent, no era el que esperàvem i ho hem de reconèixer”

“Assumeixo la meva culpa, no busco culpables fora. De la mateixa manera que l’èxit de fa 4 anys va ser obra nostra, aquest fracàs també es nostre (a la pregunta de si creia que els casos de corrupció a nivell estatal l’havien afectat)”

En canvi, a l’altre costat, tenim a CiU al meu municipi (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant). Després de treure el pitjor resultat de la història i perdent la meitat de regidors, l’únic que he escoltat per part seva ha estat un: “continuarem treballant”, “felicitats als guanyadors”, “ja sabíem que els cicles electorals són de 8 anys, no de 4 (en referència als socialistes que van revalidar la majoria aconseguida al 2011)”. Ni una menció al propi resultat, el per què, el què ha fallat… Esquivar la derrota no és la millor manera de païr-la. Convergència i Unió haurà d’analitzar bé el seu resultat per tal de tornar a vertebrar una alternativa política real o altres els hi passaran per davant.

I de les reaccions (o millor rebequeries) del PP al perdre gran part de les majories arreu de l’Estat, millor no parlar-ne, perquè ho fan per sí soles.

Desconeixement per proximitat

Desconeixement per proximitat

Parlo en aquesta ocasió de potser la millor campanya de les passades municipals a Catalunya. L’equip de campanya de Jaume Collboni (PSC) a Barcelona va tenir clar des d’un principi el seu objectiu: aprofitar el poc coneixement del polític per part de la ciutadania per vendre’l com un veí més. Per tant, es va idear una campanya molt humana i, al meu parer, ben consolidada.

En els espots socialistes a la capital catalana, podem veure Collboni sortint a buscar feina pels carrers de Barcelona com un veí més, vivint les dificultats diàries de molts barcelonins.

En un altre espot, rep un cop de puny com el reben també milers de ciutadans en la seva quotidianitat, fruit de les condicions devastadores que ha deixat la crisi.

Tota la campanya és un clar gest d’empatia amb els problemes socials actuals que viu la gent, un intent d’apropar-se a la ciutadania mai abans practicat pel PSC a Barcelona. Tanmateix, la campanya no ha funcionat ja que el gegant a enfrontar era immens: la nova alternativa d’Ada Colau.

Junt amb altres com la de Ballesteros a Tarragona, els socialistes han fet una bona campanya en aquestes municipals. Veurem com s’ho munten per a les catalanes on, normalment, baixen bastant el nivell.

El “debat”

El “debat”

Al veure el “debat” de les eleccions municipals enregistrat el passat dimecres a l’auditori Infant Pere, me’n vaig recordar de la intervenció de Mònica Oltra a un altre “fals debat”, en aquest cas de Canal 9. Igual que el retransmès pels mitjans locals del nostre municipi, els diferents caps de llista anaven intervenint per blocs amb poques contraposicions dels diversos programes, o sigui, gens de debat.

http://tvvandellos.xiptv.cat/portaveus/capitol/el-debat-de-les-municipals

Mònica Boquera – CiU (7)

És una de les millors oradores d’entre els sis caps de llista, però no va mostrar el seu millor costat al debat. Massa pendent del paper.

Alfons Garcia – PSC (8)

Molt bona oratòria i desimboltura que ha desenvolupat durant aquests 4 anys. Va fer una defensa de la gestió del seu govern i tot sense estar pendent del paper (un dels dos únics alcaldables).

Elídia López – FIC (6)

Tot i que l’oratòria és molt fluixa (com ja és conegut per tothom i per ella mateixa), transmet proximitat, empatia i va aportar propostes concretes

Sílvia Pujol – PP (3)

Discurs desestructurat, sense idees clares i amb una oratòria fluxia. Es va arribar a perdre en el debat.

Manel Barceló – ERC (8)

El més jove i amb les idees clares. Discurs estructurat, convincent i sense paper! A més, a mesura que va avançar el debat va millorar en la seguretat i convicció.

Jordi Borràs – AEVH (5)

Molt pendent del paper, es va limitar a llegir les propostes de la seva candidatura. Correcte, res més a dir.

Esperem que en els propers anys puguem veure molts més “debats” (i, si no és molt demanar, reals), no tan sols en campanya.

Espots de campanya (II)

Espots de campanya (II)

C’s

Un vídeo emocional que busca connectar i impactar al ciutadà a través de la música i el to de l’Albert Rivera que deixa anar frases clau com “Somos nuevos, pero no somos novatos”, “una España sin bandos” i també la contraposició entre “soñar, ilusión” i “miedo, rabia”.

L’espot em recorda molt l’estil dels espots de CiU a final de campanya, amb imatges de mítings on apareixen primers plans del candidat, dels rostres del públic, de la gent aplaudint…

Podemos

El veig molt semblant al del PSOE: la mateixa idea, tot i que més curt. Correcte, res més a afegir.

ICV

Com sempre, el verd apareix de forma destacada en l’espot de campanya ecosocialista. Segueix força la línia dels espots anteriors: és un espot senzill però que impacta. I ho fa gràcies als primers plans dels rostres que transmeten sinceritat, proximitat i compromís.

IU

“Con la razón y con el corazón” Justament els dos eixos en els que es basen les accions de comunicació política.

Un espot artístic, arriscat i innovador, centrat en les denúncies ciutadanes. Amb aquest vídeo, Izquierda Unida es vol alçar com la veu representant del malestar ciutadà. Atenció als colors de les dues ballarines: el vermell d’IU i el verd (en moltes ocasions, es presenten juntament amb formacions ecologistes).

Espots de campanya (I)

Espots de campanya (I)

PP 

Experiència vs Experiment: Un dels espots populars posa en valor la experiència (en aquest cas, del govern) per tirar endavant, abans que apostar per “arrebatos” o “experimentos” en clara al·lusió als nous actors: Podemos i Ciutadans. Podria ser, per tant, l’espot del bipartidisme.

L’espot central també busca la contraposició amb les noves forces polítiques parlant de “revolución del sentido común“. Una revolució realista, però optimista aconseguint progressar amb fets i polítiques. D’aquí el lema de campanya: Trabajar.Hacer.Crecer.

PSOE  

El PSOE busca en el seu espot emfatitzar amb el ciutadà i els seus problemes diaris. Vol transmetre la idea que són clars coneixedors dels problemes quotidians de la gent i que volen “gobernar para la mayoría” (el seu lema).

CIU

CiU presumia en l’espot de precampanya de ser la llista amb més candidatures a Catalunya. Ara, ens presenta el perfil més humà dels seus candidats (el president Mas parla de “persones com tu“). Tot i que el lema fa òbvia referència al procés (Amb tu fem camí), no deixa de tenir certa ambigüitat.

Destacar que no és el primer cop que la federació nacionalista utilitza les paraules “amb tu”, ja ho feia a l’espot de les eleccions catalanes del 2010: “amb tu comença el canvi“. En aquest cas, el lema era tan sols “Comença el canvi“.

ERC

El lema d’ERC fa clara referència al procés sobiranista sense subtileses: “Vota #NouPaís“. En el seu espot apareixen els alcaldables de les principals ciutats oferint el seu compromís amb la independència de Catalunya des dels respectius municipis.

Una repetició constant del ““, recordant i intentant captar el vot d’aquells que van votar per la independència a la consulta del 9N. Un “Sí” que juga un paper central en la campanya republicana a la capital catalana: “La Barcelona del Sí”.